VIC JA TÉ PLAÇA CASTELLERA DE VUIT

Abril 17, 2000

4 de 8 dels Bordegassos

4 de 8 dels Bordegassos

Els Bordegassos aixequen per primer cop un castell de vuit a la plaça Major, a la trobada de diumenge

EL 9 NOU

Vic   La jornada castellera del Mercat del Ram va aplegar aquest diumenge al migdia a la plaça Major de Vic uns 800 castellers, entre els Sagals d’Osona, els Nyerros de la Plana, els Bordegassos de Vilanova i els Castellers de Sants. L’exhibició va tornar a omplir de gom a gom la Plaça, després d’una cercavila des de l’estació, que va coincidir amb la trobada de gegants. L’actuació castellera de diumenge va servir per convertir la plaça Major de Vic en plaça de vuit, ja que els Bordegassos de Vilanova van aconseguir descarregar per primera vegada un castell de vuit pisos en aquest espai. L’actuació castellera viscuda a la plaça Major va ser magnífica, tot i que cap al final va començar a ploure i va fer que part del públic desistís. Les quatre colles que van participar en l’actuació van fer entrada a la plaça amb un pilar de quatre caminat. Els Sagals van fer el quatre de set amb agulla, el tres de set i el vano de cinc. La colla osonenca també va aconseguir carregar el cinc de set. L’altra colla d’Osona que va participar en l’actuació, els Nyerros de la Plana, va fer el tres de sis, el quatre de sis i la torre de cinc. Els Bordegassos de Vilanova, la millor de les colles participants, va fer el dos de set, un espectacular quatre de vuit, el cinc de set i dos pilars de cinc. Els castellers de Sants van fer el tres de set, van carregar el quatre de set amb agulla, el quatre de set i el pilar de cinc. La diada d’aquest diumenge coincidint amb la celebració dels actes del Mercat del Ram, formava part dels actes del segon aniversari dels Sagals d’Osona. Dissabte, la colla de la camisa carbassa ja va viure una jornada intensa, amb una cercavila, la presentació del gegantó Sagal i un sopar popular. El gegantó de la colla va ser presentat aquest diumenge en públic i es va batejar amb el nom de Sagalet. La conferència prevista d’Ignasi Riera, dins els actes de celebració de l’aniversari dels Sagals, es va haver de suspendre a darrera hora per un problema del conferenciant i s’ha ajornat.

4 de 7 amb agulla dels Sagals
4 de 7 amb agulla dels Sagals
Anuncis

ELS SAGALS CELEBREN EL SEGON ANIVERSARI

Abril 14, 2000

Nou de sis. Mercat del Ram 1999

Nou de sis. Mercat del Ram 1999

EL 9 NOU

800 Castellers, a l’exhibició de diumenge a Vic

M.C.

Vic  Uns 800 castellers participaran aquest diumenge al migdia en la jornada castellera del Mercat del Ram, que també servirà per celebrar el segon aniversari dels Sagals d’Osona. Hi seran presents els Bordegassos de Vilanova, els Castellers de Sants i els Nyerros de la Plana, l’altra colla osonenca. Prèviament, al llarg de dissabte, els Sagals portaran a terme diverses activitats, entre les quals destaca la presentació oficial del gegantó Sagal. Aquesta figura, realitzada per un manresà membre d’aquesta colla, medeix 1,5 metres d’alçada i “està pensada perquè la porti la quitxalla”, segons explica Eduard Garrell, potaveu dels Sagals d’Osona. El gegantó vesteix una camisa de color taronja i el típic faldilló dels gegants.

Les activitats castelleres d’aquest cap de setmana començaran dissabte a dos quarts de deu del matí, amb una concentració dels Sagals al nou local de la colla, situat al carrer Joan de Serrallonga. Aquest espai l’han llogat per un període de deu anys i actualment l’estan habilitant -mentrestant assagen al gimnàs del Seminari de Vic-. A partir de les deu es farà una cercavila, amb la participació dels Grallers dels Sagals, els Grallers de Sant Hipòlit i els Grallers de Santa Eulàlia. El gegantó Sagal també passejarà per la cercavila i, en acabar-se, la colla en farà la presentació oficial. Després hi haurà un vermut.

Els actes per celebrar el segon aniversari de la colla continuaran a dos quarts de sis de la tarda, amb una conferència al casino de Vic, que anirà a càrrec del periodista i escriptor Ignasi Riera, sota el títol Castells i societat. Mentrestant, els Sagals més petits podran fer un recorregut en carrilet per Vic, visitar les instal·lacions del Mercat del Ram i fer un berenar. Un cop acabada la xerrada, tindrà lloc una botifarrada popular.

Garrell calcula que dissabte participaran en els actes més de 180 Sagals, de totes les edats, a partir de cinc anys. Precisament, aquesta temporada la colla ha donat d’alta unes 30 persones, assolint el llindar dels 200 castellers. Durant el Mercat del Ram la colla comparteix un estand amb Òmnium Cultural, en què facilitarà informació als interessats. D’altra banda, el Restaurant Campanet de Vic acull aquests dies una exposició fotogràfica sobre castells. El portaveu dels Sagals ha avançat que possiblement de cara l’any que ve la colla convocarà un concurs fotogràfic sobre el fet casteller obert a tothom.

Diumenge tindrà lloc la diada castellera pròpiament del Mercat del Ram. Al migdia, les colles convidades i els anfitrions iniciaran una cercavila des de l’estació, coincidint amb la jornada gegantera. A dos quarts d’una està prevista l’actuació a la plaça Major, en què les colles osonenques oferiran castells de la gamma de set (els Sagals d’Osona) i de sis (els Nyerros de la Plana). Finalment, la festa es tancarà amb un dinar a les instal·lacions de Sant Tomàs.

 

 

TVE DÓNA EN DIRECTE UN ASSAIG DELS SAGALS D'OSONA

Març 17, 2000

LA MARXA

El programa de Televisió Espanyola Catalunya Avui, que s’emet cada vespre de 2/4 de 8 a 2/4 de 9 pel segon canal, i que tracta de temes d’actualitat a les comarques catalanes, va ser a Vic dimarts passat per donar, en directe, un assaig dels Sagals d’Osona

 

2112
17

SEGONA ACTUACIÓ DELS SAGALS D'OSONA

Març 10, 2000

 

EL 9 NOU

Després d’estrenar la temporada a Santa Eugènia de Berga, diumenge passat els Sagals van oferir una segona actuació a Sant Bartomeu del Grau, juntament amb els Castellers de la Vila de Gràcia. Totes dues colles van iniciar l’exhibició amb dos pilars de quatre simultanis. Tot seguit els Sagals van plantar la torre de sis, el quatre de set, van fer l’intent del tres de set, van continuar amb el tres de sis aixecat per sota i es van acomiadar amb el pilar de 5. Aquest dimarts, el programa Catalunya Avui (TV2) emetrà en directe un assaig de la colla.

 


ELS SAGALS INAUGUREN LA TEMPORADA

Març 3, 2000

 

 

LA MARXA07-4-de-7

 

Diumenge, els Sagals d’Osona van obrir la temporada plantant dos castells de set.

L’actuació, que va fer-se dins els actes dels Tonis de Santa Eugènia, va ser qualificada pels mateixos Sagals de “brillant”. Aquesta va començar amb l’aixecament d’un tres de sis, va continuar amb un quatre de set, que van descarregar en segon intent, i un tres de set, que es va construir amb absoluta seguretat.

L’exhibició va acabar amb un pilar de cinc. La propera actuació dels Sagals serà diumenge vinent a les 12 del migdia a Sant Bartomeu del Grau.

 

 


ELS SAGALS CREEN UNA ESCOLA PER FORMAR CASTELLERS

febrer 28, 2000

EL 9 NOU

Vic La creació d’una escola castellera i la renovació d’alguns càrrecs de la junta són les principals novetats dels Sagals d’Osona per a aquesta temporada, segons van decidir en l’última assemblea anual, celebrada el passat 19 de febrer. L’escola neix amb l’objectiu de “preparar adequadament” els castellers que es van incorporant a la colla, segons explica Eduard Garrell, portaveu dels Sagals d’Osona. Els responsables de l’escola seran Ricard Castro i Joan Ramon Erra.

Pel que fa a l’organigrama, el nou cap de colla és Raül Escobar, que substitueix Oriol Chumillas. De la resta de càrrecs destaquen els que assumeixen Joan López (coordinador); Roger Riera, Jordi Bassas i Gemma Bassas (responsables de la canalla); Bernat Camps i Oriol Chumillas (responsables del tronc); i Marçel Arumí, Naïm Prat i Salvador Roviró (responsables de pinya). Els Sagals van inaugurar oficialment la temporada ahir diumenge, en una actuació als Tonis de Santa Eugènia de Berga.

 

 


LA COLLA DE LA JORNADA

Novembre 22, 1999

scan-10

COLLES DE L'EIX

Octubre 31, 1999

Tradicionalment, la geografia castellera abraça les comarques costaneres que van del Garraf o el Penedès al Camps de Tarragona; és a dir, dels Castellers de Vilafranca als Xiquets de Valls. Però l’eclosió del fet casteller arreu de Catalunya ha desbordat aquest àmbit, amb l’aparició d’un altre epicentre entorn de la capital, el lideratge de la qual correspon als Minyons de Terrassa. Com una taca d’oli, el naixement de noves colles s’ha anat extenent cap al nord i cap a l’interior (curiosament, no ha arribat a les comarques de l’Ebre tan properes al món casteller)

escut-sagals-bn

Quan, ara fa poc més de dos anys es presentava la iniciativa de crear una colla a la comarca d’Osona, algú va deixar anar que això era una aventura fora de lloc que difícilment podia reixir. Avui, Sagals d’Osona és una realitat ben consolidada a nivell de prestigi en el món casteller i a nivell d’acceptació a casa nostra, i ben situada en el rànquing casteller de les colles de set.

escut-marrecs-bn

És aquesta consolidació el que ha permés establir uns lligams amb les colles que són un punt de referència a les comarques gironines, a la Catalunya central i al pla de Lleida, per tal de constituir un nou nucli casteller a l’interior del país, seguint la línia marcada per l’Eix Transversal. Són les colles de l’Eix que s’apleguen per coordinar-se, intercanviar experiències i donar-se suport mutu en l’objectiu comú de consolidar el fet casteller en aquestes comarques de la Catalunya vella, que ara ha esdevingut la Catalunya nova del món dels castells. No hi ha cap voluntat de competir amb ningú, sinó de refermar la pròpia identitat, tal com es diu en la carta de presentació que signen les quatre colles de l’Eix, els Marrecs de Salt, els Tirallongues de Manresa, els Castellers de Lleida i els Sagals d’Osona:

PRESENTACIÓ

Els Castellers de lleida (Segrià), els Marrecs de Salt (Gironès), els Sagals d’Osona (Osona), i els Tirallongues de Manres (Bages), a més a més de l’afició de fer castells a plaça, compartim una realitat geogràfica i unes inquietuts comunes. Aquesta realitat geogràfica ve donada pel fet que les quatre colles ens trobem ubicades al voltant d’una via de comunicació emblemàtica per a Catalunya com és l’Eix Transversal. Les inquietuts comunes passen per la via immaterial del desig, compartit per tots, de consolidar el fet casteller a les nostres pròpies comarques.escut-tirallongues-bn

Tots som colles joves, tots ens trobem fora de la tradicionalment considerada “terra de castells” i, per tant, tots necessitem esforçar-nos al màxim per fer conèixer els castells a les persones del nostre entorn geogràfic més proper.

Aquestes circumstàncies ens han portat cap a una direcció coincident: treballar junts per assolir entre totes les fites que ens hem proposat. “Les Colles de l’Eix” és la idea i l’eina que ens ho ha de permetre. A través d’aquesta idea pretenem aconseguir el nostre objectiu prioritari apuntat abans: estendre i consolidar el fet casteller en el nostre àmbit d’influència natural.

D’altra banda, també som conscients que Catalunya és un país ric en cultura i tradicions populars. I, per tant, ens proposem encara un objectiu més ambiciós. Volem que la festa dels castells que les Colles de l’Eix organitzarem un cop cada any i que serà itinerant a cadascuna de les nostres quatre poblacions d’origen, sigui també una festa que agermani totes aquelles entitats i associacions d’aquestes poblacions. Pretenem organitzar tot un dia d’activitats culturals i tradicionals en les que puguin participar-hi geganters, diables, bastoners, cobles, grups de música tradicional i d’animació infantil, etc.escut-lleida-bnTot i que el pal del paller i la raó de ser primera de les Colles de l’Eix serà aquesta gran diada, també volem fomentar i estrènyer encara més els lligams entre els components de les quatre colles: col·laborant en organitzar tota mena d’activitats lúdiques i culturals conjuntes, ajudant-nos i donant-nos suport en totes aquelles qüestions que ens afecten, compartint plaça per fer molt millors les nostres actuacions. En definitiva, volem créixer junts quantitativament i qualitativament com a castellers, tot creant entre les nostres colles un clima de bona entesa i companyonia més que de competitivitat.

 

 

 

ÈXIT DE LA DIADA DELS SAGALS, AMB EL CINC DE SET

Octubre 18, 1999
El quatre de set amb agulla és un dels castells que els Sagals han consolidat durant la temporada

El quatre de set amb agulla és un dels castells que els Sagals han consolidat durant la temporada

 

EL 9 NOU

 

MARC RIERA

 

Manlleu    La segona Diada Castellera dels Sagals d’Osona, que es va fer aquest diumenge a Manlleu, va servir a la colla de la camisa carbassa per carregar i descarregar per primera vegada el cinc de set, un dels grans objectius de la colla, i que es va convertir en el castell estrella de la jornada. En la diada també van participar-hi dues colles convidades, els Castellers de Sant Cugat, i els Castellers de Figueres. L’actuació, però, va comptar amb el handicap de la poca presència de públic.

   El cinc de set -el primer de l’actuació- va pujar amb molta seguretat i tant el pom com la pinya com el tronc mai van donar la sensació de poder caure. A aquesta colla osonenca només li resta la torre i el tres de set aixecat per sota per finalitzar la gama de set que va estrenar ara fa un any, en la primera diada castellera, que també es va fer a la plaça de Dalt Vila de Manlleu.

  A més d’aquest castell nou, els Sagals van repetir el quatre de set amb l’agulla que van aconseguir per primera vegada en l’actuació a Sant Cugat del Vallès, i només van carregar el tres de set, que va fer llenya quan es desmuntava. Per finalitzar van oferir el pilar de cinc. Un cop presentat el cinc de set, no es descarta que la temporada vinent els Sagals d’Osona puguin intentar un castell de vuit, tenint en compte que l’actual temporada ja està a les acaballes.

   La resta de colles convidades també van presentar castells de set. Els Castellers de Sant Cugat van fer el quatre de set, el quatre de set amb l’agulla i el tres de set, que només va poder ser carregat, ja que va caure quan es descarregava. Els Castellers de Figueres, per la seva part, van oferir el quatre de set amb l’agulla, el quatre de set normal i el tres de set. La trobada, que va reunir mig miler de castellers, es va acabar amb un aperitiu per els participants al jardí de can Puget. La festa va estar presidida per l’alcalde de Manlleu, Joaquim Vivas, i la regidora de cultura, Mercè Puntí.

   Els actes de la diada dels Sagals es completaran aquest dilluns, amb una conferència a càrrec de l’antropòleg Manel Delgado. Parlarà d’Els usos de la tradició: el cas dels castells, a dos quarts de nou del vespre al casino de Vic.

 

SEMPRE SAGALS – Editorial

Abril 30, 1999

scan-81A l’inici de la segona temporada oficial dels Sagals d’Osona cal agrair i felicitar a tots els castellers i castelleres que van fer possible que l’any 1998 fos el de la presentació oficial de la colla i que aquest acabés amb un alt nivell d’èxits tant en el vessant dels castells assolits

com en el conjunt d’activitats realitzades. També cal agrair a l’ampli ventall d’institucions, entitats, col·lectius, mitjans de comunicació, etc. Que han col·laborat per tal que la tasca pionera dels Sagals arribi a tots el racons de la comarca d’Osona, així com més enllà del nostre territori. A tots ells, moltes gràcies!

Encetem aquesta temporada amb canvis significatius pel que fa al conjunt de la colla. D’entrada, el trasllat a les dependències de l’Orfeó Vigatà permet una ampliació i adequació d’espais molt més ajustada a les necessitats administratives, d’assajos i d’activitats de la colla; en segon lloc, tenim la creació del grup de grallers que de ben segur contribuirà a impulsar la música en el sí dels propis Sagals, i alhora la millora en les pròpies actuacions i difusió externa, per mitjà de les activitats docents; i en tercer lloc, consolidar-se com a colla de set ha de constituir un objectiu prou estimulador com perquè les millors capacitats de cada u es posin al servei de tots.

La programació prevista per aquesta temporada (activitats, actuacions, presidència social…) ofereix atractius prou interessants com perquè la població d’Osona reconegui, valori i es faci pròpia la trajectòria de Sagals d’Osona, i així conjuntament projectar-se cap a l’exterior i cap al segle XXI.

Per últim, saludar des d’aquestes pàgines el nou president de la colla, en tant que president de la delegació d’Osona d’Òmnium Cultural, Lluís Casellas i desitjar-li tota mena d’encerts en la seva gestió. Al mateix temps agrair a Josep Romeu l’existència de la pròpia colla i demanar-li la seva permanent vinculació. Sempre amics, sempre Sagals.

Joan López