Archive for the ‘Revista Sagals’ Category

COLLES DE L'EIX

Octubre 31, 1999

Tradicionalment, la geografia castellera abraça les comarques costaneres que van del Garraf o el Penedès al Camps de Tarragona; és a dir, dels Castellers de Vilafranca als Xiquets de Valls. Però l’eclosió del fet casteller arreu de Catalunya ha desbordat aquest àmbit, amb l’aparició d’un altre epicentre entorn de la capital, el lideratge de la qual correspon als Minyons de Terrassa. Com una taca d’oli, el naixement de noves colles s’ha anat extenent cap al nord i cap a l’interior (curiosament, no ha arribat a les comarques de l’Ebre tan properes al món casteller)

escut-sagals-bn

Quan, ara fa poc més de dos anys es presentava la iniciativa de crear una colla a la comarca d’Osona, algú va deixar anar que això era una aventura fora de lloc que difícilment podia reixir. Avui, Sagals d’Osona és una realitat ben consolidada a nivell de prestigi en el món casteller i a nivell d’acceptació a casa nostra, i ben situada en el rànquing casteller de les colles de set.

escut-marrecs-bn

És aquesta consolidació el que ha permés establir uns lligams amb les colles que són un punt de referència a les comarques gironines, a la Catalunya central i al pla de Lleida, per tal de constituir un nou nucli casteller a l’interior del país, seguint la línia marcada per l’Eix Transversal. Són les colles de l’Eix que s’apleguen per coordinar-se, intercanviar experiències i donar-se suport mutu en l’objectiu comú de consolidar el fet casteller en aquestes comarques de la Catalunya vella, que ara ha esdevingut la Catalunya nova del món dels castells. No hi ha cap voluntat de competir amb ningú, sinó de refermar la pròpia identitat, tal com es diu en la carta de presentació que signen les quatre colles de l’Eix, els Marrecs de Salt, els Tirallongues de Manresa, els Castellers de Lleida i els Sagals d’Osona:

PRESENTACIÓ

Els Castellers de lleida (Segrià), els Marrecs de Salt (Gironès), els Sagals d’Osona (Osona), i els Tirallongues de Manres (Bages), a més a més de l’afició de fer castells a plaça, compartim una realitat geogràfica i unes inquietuts comunes. Aquesta realitat geogràfica ve donada pel fet que les quatre colles ens trobem ubicades al voltant d’una via de comunicació emblemàtica per a Catalunya com és l’Eix Transversal. Les inquietuts comunes passen per la via immaterial del desig, compartit per tots, de consolidar el fet casteller a les nostres pròpies comarques.escut-tirallongues-bn

Tots som colles joves, tots ens trobem fora de la tradicionalment considerada “terra de castells” i, per tant, tots necessitem esforçar-nos al màxim per fer conèixer els castells a les persones del nostre entorn geogràfic més proper.

Aquestes circumstàncies ens han portat cap a una direcció coincident: treballar junts per assolir entre totes les fites que ens hem proposat. “Les Colles de l’Eix” és la idea i l’eina que ens ho ha de permetre. A través d’aquesta idea pretenem aconseguir el nostre objectiu prioritari apuntat abans: estendre i consolidar el fet casteller en el nostre àmbit d’influència natural.

D’altra banda, també som conscients que Catalunya és un país ric en cultura i tradicions populars. I, per tant, ens proposem encara un objectiu més ambiciós. Volem que la festa dels castells que les Colles de l’Eix organitzarem un cop cada any i que serà itinerant a cadascuna de les nostres quatre poblacions d’origen, sigui també una festa que agermani totes aquelles entitats i associacions d’aquestes poblacions. Pretenem organitzar tot un dia d’activitats culturals i tradicionals en les que puguin participar-hi geganters, diables, bastoners, cobles, grups de música tradicional i d’animació infantil, etc.escut-lleida-bnTot i que el pal del paller i la raó de ser primera de les Colles de l’Eix serà aquesta gran diada, també volem fomentar i estrènyer encara més els lligams entre els components de les quatre colles: col·laborant en organitzar tota mena d’activitats lúdiques i culturals conjuntes, ajudant-nos i donant-nos suport en totes aquelles qüestions que ens afecten, compartint plaça per fer molt millors les nostres actuacions. En definitiva, volem créixer junts quantitativament i qualitativament com a castellers, tot creant entre les nostres colles un clima de bona entesa i companyonia més que de competitivitat.

 

 

 

SEMPRE SAGALS – Editorial

Abril 30, 1999

scan-81A l’inici de la segona temporada oficial dels Sagals d’Osona cal agrair i felicitar a tots els castellers i castelleres que van fer possible que l’any 1998 fos el de la presentació oficial de la colla i que aquest acabés amb un alt nivell d’èxits tant en el vessant dels castells assolits

com en el conjunt d’activitats realitzades. També cal agrair a l’ampli ventall d’institucions, entitats, col·lectius, mitjans de comunicació, etc. Que han col·laborat per tal que la tasca pionera dels Sagals arribi a tots el racons de la comarca d’Osona, així com més enllà del nostre territori. A tots ells, moltes gràcies!

Encetem aquesta temporada amb canvis significatius pel que fa al conjunt de la colla. D’entrada, el trasllat a les dependències de l’Orfeó Vigatà permet una ampliació i adequació d’espais molt més ajustada a les necessitats administratives, d’assajos i d’activitats de la colla; en segon lloc, tenim la creació del grup de grallers que de ben segur contribuirà a impulsar la música en el sí dels propis Sagals, i alhora la millora en les pròpies actuacions i difusió externa, per mitjà de les activitats docents; i en tercer lloc, consolidar-se com a colla de set ha de constituir un objectiu prou estimulador com perquè les millors capacitats de cada u es posin al servei de tots.

La programació prevista per aquesta temporada (activitats, actuacions, presidència social…) ofereix atractius prou interessants com perquè la població d’Osona reconegui, valori i es faci pròpia la trajectòria de Sagals d’Osona, i així conjuntament projectar-se cap a l’exterior i cap al segle XXI.

Per últim, saludar des d’aquestes pàgines el nou president de la colla, en tant que president de la delegació d’Osona d’Òmnium Cultural, Lluís Casellas i desitjar-li tota mena d’encerts en la seva gestió. Al mateix temps agrair a Josep Romeu l’existència de la pròpia colla i demanar-li la seva permanent vinculació. Sempre amics, sempre Sagals.

Joan López