Archive for Octubre de 1999

COLLES DE L'EIX

Octubre 31, 1999

Tradicionalment, la geografia castellera abraça les comarques costaneres que van del Garraf o el Penedès al Camps de Tarragona; és a dir, dels Castellers de Vilafranca als Xiquets de Valls. Però l’eclosió del fet casteller arreu de Catalunya ha desbordat aquest àmbit, amb l’aparició d’un altre epicentre entorn de la capital, el lideratge de la qual correspon als Minyons de Terrassa. Com una taca d’oli, el naixement de noves colles s’ha anat extenent cap al nord i cap a l’interior (curiosament, no ha arribat a les comarques de l’Ebre tan properes al món casteller)

escut-sagals-bn

Quan, ara fa poc més de dos anys es presentava la iniciativa de crear una colla a la comarca d’Osona, algú va deixar anar que això era una aventura fora de lloc que difícilment podia reixir. Avui, Sagals d’Osona és una realitat ben consolidada a nivell de prestigi en el món casteller i a nivell d’acceptació a casa nostra, i ben situada en el rànquing casteller de les colles de set.

escut-marrecs-bn

És aquesta consolidació el que ha permés establir uns lligams amb les colles que són un punt de referència a les comarques gironines, a la Catalunya central i al pla de Lleida, per tal de constituir un nou nucli casteller a l’interior del país, seguint la línia marcada per l’Eix Transversal. Són les colles de l’Eix que s’apleguen per coordinar-se, intercanviar experiències i donar-se suport mutu en l’objectiu comú de consolidar el fet casteller en aquestes comarques de la Catalunya vella, que ara ha esdevingut la Catalunya nova del món dels castells. No hi ha cap voluntat de competir amb ningú, sinó de refermar la pròpia identitat, tal com es diu en la carta de presentació que signen les quatre colles de l’Eix, els Marrecs de Salt, els Tirallongues de Manresa, els Castellers de Lleida i els Sagals d’Osona:

PRESENTACIÓ

Els Castellers de lleida (Segrià), els Marrecs de Salt (Gironès), els Sagals d’Osona (Osona), i els Tirallongues de Manres (Bages), a més a més de l’afició de fer castells a plaça, compartim una realitat geogràfica i unes inquietuts comunes. Aquesta realitat geogràfica ve donada pel fet que les quatre colles ens trobem ubicades al voltant d’una via de comunicació emblemàtica per a Catalunya com és l’Eix Transversal. Les inquietuts comunes passen per la via immaterial del desig, compartit per tots, de consolidar el fet casteller a les nostres pròpies comarques.escut-tirallongues-bn

Tots som colles joves, tots ens trobem fora de la tradicionalment considerada “terra de castells” i, per tant, tots necessitem esforçar-nos al màxim per fer conèixer els castells a les persones del nostre entorn geogràfic més proper.

Aquestes circumstàncies ens han portat cap a una direcció coincident: treballar junts per assolir entre totes les fites que ens hem proposat. “Les Colles de l’Eix” és la idea i l’eina que ens ho ha de permetre. A través d’aquesta idea pretenem aconseguir el nostre objectiu prioritari apuntat abans: estendre i consolidar el fet casteller en el nostre àmbit d’influència natural.

D’altra banda, també som conscients que Catalunya és un país ric en cultura i tradicions populars. I, per tant, ens proposem encara un objectiu més ambiciós. Volem que la festa dels castells que les Colles de l’Eix organitzarem un cop cada any i que serà itinerant a cadascuna de les nostres quatre poblacions d’origen, sigui també una festa que agermani totes aquelles entitats i associacions d’aquestes poblacions. Pretenem organitzar tot un dia d’activitats culturals i tradicionals en les que puguin participar-hi geganters, diables, bastoners, cobles, grups de música tradicional i d’animació infantil, etc.escut-lleida-bnTot i que el pal del paller i la raó de ser primera de les Colles de l’Eix serà aquesta gran diada, també volem fomentar i estrènyer encara més els lligams entre els components de les quatre colles: col·laborant en organitzar tota mena d’activitats lúdiques i culturals conjuntes, ajudant-nos i donant-nos suport en totes aquelles qüestions que ens afecten, compartint plaça per fer molt millors les nostres actuacions. En definitiva, volem créixer junts quantitativament i qualitativament com a castellers, tot creant entre les nostres colles un clima de bona entesa i companyonia més que de competitivitat.

 

 

 

Anuncis

ÈXIT DE LA DIADA DELS SAGALS, AMB EL CINC DE SET

Octubre 18, 1999
El quatre de set amb agulla és un dels castells que els Sagals han consolidat durant la temporada

El quatre de set amb agulla és un dels castells que els Sagals han consolidat durant la temporada

 

EL 9 NOU

 

MARC RIERA

 

Manlleu    La segona Diada Castellera dels Sagals d’Osona, que es va fer aquest diumenge a Manlleu, va servir a la colla de la camisa carbassa per carregar i descarregar per primera vegada el cinc de set, un dels grans objectius de la colla, i que es va convertir en el castell estrella de la jornada. En la diada també van participar-hi dues colles convidades, els Castellers de Sant Cugat, i els Castellers de Figueres. L’actuació, però, va comptar amb el handicap de la poca presència de públic.

   El cinc de set -el primer de l’actuació- va pujar amb molta seguretat i tant el pom com la pinya com el tronc mai van donar la sensació de poder caure. A aquesta colla osonenca només li resta la torre i el tres de set aixecat per sota per finalitzar la gama de set que va estrenar ara fa un any, en la primera diada castellera, que també es va fer a la plaça de Dalt Vila de Manlleu.

  A més d’aquest castell nou, els Sagals van repetir el quatre de set amb l’agulla que van aconseguir per primera vegada en l’actuació a Sant Cugat del Vallès, i només van carregar el tres de set, que va fer llenya quan es desmuntava. Per finalitzar van oferir el pilar de cinc. Un cop presentat el cinc de set, no es descarta que la temporada vinent els Sagals d’Osona puguin intentar un castell de vuit, tenint en compte que l’actual temporada ja està a les acaballes.

   La resta de colles convidades també van presentar castells de set. Els Castellers de Sant Cugat van fer el quatre de set, el quatre de set amb l’agulla i el tres de set, que només va poder ser carregat, ja que va caure quan es descarregava. Els Castellers de Figueres, per la seva part, van oferir el quatre de set amb l’agulla, el quatre de set normal i el tres de set. La trobada, que va reunir mig miler de castellers, es va acabar amb un aperitiu per els participants al jardí de can Puget. La festa va estar presidida per l’alcalde de Manlleu, Joaquim Vivas, i la regidora de cultura, Mercè Puntí.

   Els actes de la diada dels Sagals es completaran aquest dilluns, amb una conferència a càrrec de l’antropòleg Manel Delgado. Parlarà d’Els usos de la tradició: el cas dels castells, a dos quarts de nou del vespre al casino de Vic.